L'Escola de Pastors al New York Times!

A continuació trobareu l'enllaç del reportatge que el New York Times ha fet sobre l'Escola de Pastors de Catalunya. Està molt ben fet i entre altres, també parla de l'experiència d'en Xevi (El Serradet de Barneres) com a ex-alumne de l'Escola de Pastors.

http://www.nytimes.com/2015/08/18/world/europe/sheep-farming-fading-tradition-spain-shepherd-school.html?emc=eta1&_r=0

(El reportatge és en anglès!)

Font: Samuel Aranda for the New York Times

La Cristina, al Serradet de Barneres

Hola! Sóc la Cristina i estic fent pràctiques al Serradet de Barneres. Aquest mes de març vaig estar a l’escola de pastors del Pallars fent les classes teòriques i com amb tots els oficis també s’ha de tenir pràctica i experiència.

Jo sóc la que va al davant!!

 Aquí, al Serradet de Barneres estic aprenent molt ja que és un projecte molt complex, tenen les ovelles, sembren els camps on elles mengen, transformen la llet i venen els productes.

Les ovelles; el més important és l’alimentació , han d’estar ben alimentades perquè facin una bona llet. Han d’haver-hi bon sembrats, raygras, alfals, trepadella, naps… que amb elles els hi agradi i vagin ben fartes. Per poder portar un ramat s’ha de saber pasturar i en Pum (el gos pastor) ens és de gran ajuda!

Un altre punt molt important és la munyida, una gran aventura, són unes ovelles amb caràcter. Sempre que pugen a la sala de munyir estan contentes, van corrents perquè saben que es trobaran ordi però quan toca munyir, algunes es rebel·len i tiren cosses, deuen pensar que la seva llet és pel seu xai! No pas per fer matons i formatge fresc!

La formatgeria; això és una cosa molt diferent! Tot impecable sense ni un polsim de pols, tot desinfectat… Quan comences a elaborar, és curiós, et desentens de la granja, com si només estiguessis transformant la llet, sort que a la formatgeria hi ha una finestra que dona a la granja i et recorda que gràcies a aquestes ovelles es pot fer un iogurt tant i tant bo!

La venda; m’agrada veure com venen als mercats els seus productes, ja que com que fan tot coherentment i com pensen ells estan orgullosos dels seus productes i ho saben transmetre als seus clients.

La biodiversitat a les pastures

Fent un tomb per la Plana de Vic ens adonarem aviat de la poca diversitat de conreus dels nostres camps. La pèrdua d'una pagesia tradicional diversificada, a donat pas a l'agroindústria del porc, i en menor mesura de la vaca de llet, que han transformat també la utilitat que donem a la nostra terra. Gairebé tots els cultius són cereal de secà (blat, ordi...) per fer pinso per porcs, o farratges (raigrass, sordo o blat de moro) per donar a les vaques.

Per sort van naixent experiències que dediquen la terra a l'alimentació humana (horta, patates, cereal per fer pa...), que sens dubte ha de ser la prioritat si volem un món habitable per molts anys en què ningú mori de gana.

Des del Serradet de Barneres, tot i ser un projecte ramader, estem convençuts que la terra ha d'alimentar la gent. La ramaderia ha de perdre molt de pes, s'ha de fer extensiva, i aprofitar aquelles zones més difícilment cultivables.

Ens agrada que les ovelles puguin aprofitar l'herba que ningú aprofita, dels camps cossetxats, dels petits racons de bosc. Però no tot l'any podem viure d'aprofitaments.  Tenim una vintena de quarteres sembrades per les nostres ovelles, amb la idea, mica en mica, de tendir a tenir una major diversitat en cultius i que no haguem de sembrar cada any (per tal que ens estalviem cada any de comprar llavors, pagar maquinària, compactar el sòl, gastar petroli...).

En aquest sentit és molt interessant la barreja de cultius que busquin l'equilibri de nutrients en el sòl: que cadascú aporti el què necessita l'altre. Des de l’escola de pastors ens han ajudat amb això, de fet tenim un “tutor” que ens assessora (gràcies Dirk) i que ens va molt bé.

Els naps, un bon cultiu per l'hivern

Prat d'herba amb ufals, sembrat a mig setembre

 Cultius que tenim al Serradet de Barneres:

-Raigrass d'hivern: Herba molt productiva, però necessita molt adob i s'ha de plantar cada any. Mica en mica anem disminuint el cultiu de raigrass.

-Prat de gramínies: Barreja d'herbes no tant productives, però que et poden durar quatre o cinc anys al camp. El problema és que al no haver-hi cap lleguminosa necessita adob. De fet hi havíem barrejat lleguminoses (trepadella i lotus), però no han nascut. És el tercer any d'aquest cultiu.

 
-Naps, es fan molt bé en aquest país, creixen amb no res, i ens dona diversitat de menjar a l'hivern. Llavors a la primavera hi podrem sembrar civada o trepadella, no ho tenim clar.

-Prat d'herba amb ufals: Barreja d'herbes de secà amb ufals, buscant l'equilibri entre gramínies i lleguminoses, per tenir una dieta equilibrada i no desgastar el sòl en excés. Ens ha de durar quatre anys i donar menjar, entre d'altres, en els mesos eixuts de juny-juliol (just abans dels rostolls i aprofitaments).

 

 
A més les zones intermitges entre camps (amb arbustos, arbres i vegetació de ribera) són un complement ideal per la dieta de les nostres ovelles... i un hàbitat sorprenent per a ocells i petits mamífers!

Visita de les escoles de pastors

El dia 25 d'octubre del 2011 hem rebut una breu i il·lustre visita:

una delegació de membres de diferents escoles de pastors de l'Estat espanyol: Catalunya, País Basc, Astúries, Andalusia, Canàries... Tots compartint la il·lusió d'arrelar-se al territori i viure dignament del camp.

Aquesta visita, organitzada pel Projecte Grípia (escola de Pastors del Pallars) està emmarcada en una sèrie de visites a experiències catalanes que estan promovent per compartir experiències i generar sinèrgies amb pastors/es i escoles de pastors d'arreu.

Ha estat una trobada molt interessant on hem pogut compartir diferents punts de vista sobre els diferents models de gestió de ramats i pastures, així com els principals reptes del sector.

Per a nosaltres, que tot just comencem, ha estat tot un plaer compartir aquesta estona amb tots ells!

podeu veure algunes fotos més en aquest enllaç

Pasturant pels vols del Serradet de Barneres

La pastura és un element clau per nosaltres. El cordó umbilical que ens lliga amb la terra, aprofitant herbes que creixen al nostre territori, i que al final hem de transformar en formatge. És també una inversió en salut per les ovelles, que poden servir-se a demanda i menjar variadament alhora que s'esbargeixen. 

En Xevi i en Sam, amb les ovelles pasturant al fons

Xerreix, panissaga, verdolaga; fulles de noguera, d'alzina o de roure; heura, vidalba, crispinell... però compte amb el rebrot tendre de blat o els blets que les poden “butir”. Cal vigilar amb la colze, amb el mill o els aglans; que no s'afartin!

Cada tarda de pastura és una aventura, amb infinites variables que cal tenir en compte. Encara tenim molt per aprendre. Quanta saviesa que acumulen els vells pastors!

Les ovelles, amb les vistes de Cabrera i el Pla d'Aiats al fons