Desgranant alls al camp de naps

Desgranant alls al camp de naps

Desgranar alls al camp de naps
és una teràpia, rutinària i necessària,
sobretot si les ovelles pasturen esteses,
i jo respiro tranquil.
Sobretot si elles roseguen els naps amb una ànsia controlada,
i els meus dits es desfoguen amb els alls indefensos, que es resisteixen a ser partits.
Sobretot si la boira s'ha rendit al migdia, i com un miracle,
el sol calent d'hivern m'escalfa la cara.


Desgranar alls al camp de naps
és una teràpia, rutinaria i necessària,
que consisteix en respirar profundament i prendre distància;
per comprendre que no sóm res, i que el que fem és increible i fantàstic.


Xevi Crosas

Desgranant alls al camp de naps, amb en Pum mirant a càmera

Ja veieu com això de pasturar inspira!

Aquest és un bonic poema pastoril sortit de les tardes de pastura, tot desgranant alls al camp de naps.  Aquest any provarem de desparasitar les ovelles tot administrant-los alls amb la dieta. Com sol passar, quan dónes un nou aliment els hi costa uns dies acostumar-s’hi. Per això vàrem començar barrejant-los amb una mica d’ordi però amb tres o quatre dies ja s’han convertit en autèntiques devoradores d’alls! Ara, la flaira que fa la sala de munyir quan els hi donem els alls fa tirar endarrere!
Així que ja les estem acostumant a passar per la sala de munyir i que ho relacionin amb estímuls positius, així quan comencem a munyir ja hi estaran acostumades.

Pel què fa als naps, aquest hivern hem provat de pasturar-los. Teniem referències d’altres ramaders que ens han aconsellat plantar-ne per aconseguir una major diversitat en les pastures. Segurament no hem plantat la varietat de naps més adequada però la veritat és que no ha anat del tot malament: Durant uns 15 o 20 dies hem pogut pasturar-los tranquilament. Val a dir que resulta força curiós com els naps han anat quedant desenterrats i les ovelles se’ls van menjant a queixalades.

En Xevi, per aprofitar el temps tot pasturant (com que el camp de naps és molt a prop del corral) ha decidit emportar-se les cabeces d’alls i anar-los pelant i desgranant.

Aquests dies estem feinejant per la granja i l’obrador preparant la temporada que ens vindrà d’aquí a un no-res. A partir del febrer esperem els primers parts i a finals de mes el retorn a la voràgine productiva: dues munyides al dia, estar al cas dels parts i vetllar els xais, pasturar unes hores... i a finals de mes, tornar a l'elaboració de làctics i a anar-los a vendre a mercat. 

Però la veritat és que tots ja en comencem a tenir ganes!!

La biodiversitat a les pastures

Fent un tomb per la Plana de Vic ens adonarem aviat de la poca diversitat de conreus dels nostres camps. La pèrdua d'una pagesia tradicional diversificada, a donat pas a l'agroindústria del porc, i en menor mesura de la vaca de llet, que han transformat també la utilitat que donem a la nostra terra. Gairebé tots els cultius són cereal de secà (blat, ordi...) per fer pinso per porcs, o farratges (raigrass, sordo o blat de moro) per donar a les vaques.

Per sort van naixent experiències que dediquen la terra a l'alimentació humana (horta, patates, cereal per fer pa...), que sens dubte ha de ser la prioritat si volem un món habitable per molts anys en què ningú mori de gana.

Des del Serradet de Barneres, tot i ser un projecte ramader, estem convençuts que la terra ha d'alimentar la gent. La ramaderia ha de perdre molt de pes, s'ha de fer extensiva, i aprofitar aquelles zones més difícilment cultivables.

Ens agrada que les ovelles puguin aprofitar l'herba que ningú aprofita, dels camps cossetxats, dels petits racons de bosc. Però no tot l'any podem viure d'aprofitaments.  Tenim una vintena de quarteres sembrades per les nostres ovelles, amb la idea, mica en mica, de tendir a tenir una major diversitat en cultius i que no haguem de sembrar cada any (per tal que ens estalviem cada any de comprar llavors, pagar maquinària, compactar el sòl, gastar petroli...).

En aquest sentit és molt interessant la barreja de cultius que busquin l'equilibri de nutrients en el sòl: que cadascú aporti el què necessita l'altre. Des de l’escola de pastors ens han ajudat amb això, de fet tenim un “tutor” que ens assessora (gràcies Dirk) i que ens va molt bé.

Els naps, un bon cultiu per l'hivern

Prat d'herba amb ufals, sembrat a mig setembre

 Cultius que tenim al Serradet de Barneres:

-Raigrass d'hivern: Herba molt productiva, però necessita molt adob i s'ha de plantar cada any. Mica en mica anem disminuint el cultiu de raigrass.

-Prat de gramínies: Barreja d'herbes no tant productives, però que et poden durar quatre o cinc anys al camp. El problema és que al no haver-hi cap lleguminosa necessita adob. De fet hi havíem barrejat lleguminoses (trepadella i lotus), però no han nascut. És el tercer any d'aquest cultiu.

 
-Naps, es fan molt bé en aquest país, creixen amb no res, i ens dona diversitat de menjar a l'hivern. Llavors a la primavera hi podrem sembrar civada o trepadella, no ho tenim clar.

-Prat d'herba amb ufals: Barreja d'herbes de secà amb ufals, buscant l'equilibri entre gramínies i lleguminoses, per tenir una dieta equilibrada i no desgastar el sòl en excés. Ens ha de durar quatre anys i donar menjar, entre d'altres, en els mesos eixuts de juny-juliol (just abans dels rostolls i aprofitaments).

 

 
A més les zones intermitges entre camps (amb arbustos, arbres i vegetació de ribera) són un complement ideal per la dieta de les nostres ovelles... i un hàbitat sorprenent per a ocells i petits mamífers!