divendres, 1 de novembre de 2013

La biodiversitat a les pastures


Fent un tomb per la Plana de Vic ens adonarem aviat de la poca diversitat de conreus dels nostres camps. La pèrdua d'una pagesia tradicional diversificada, a donat pas a l'agroindústria del porc, i en menor mesura de la vaca de llet, que han transformat també la utilitat que donem a la nostra terra. Gairebé tots els cultius són cereal de secà (blat, ordi...) per fer pinso per porcs, o farratges (raigrass, sordo o blat de moro) per donar a les vaques.

Per sort van naixent experiències que dediquen la terra a l'alimentació humana (horta, patates, cereal per fer pa...), que sens dubte ha de ser la prioritat si volem un món habitable per molts anys en què ningú mori de gana.

Des del Serradet de Barneres, tot i ser un projecte ramader, estem convençuts que la terra ha d'alimentar la gent. La ramaderia ha de perdre molt de pes, s'ha de fer extensiva, i aprofitar aquelles zones més difícilment cultivables.

Ens agrada que les ovelles puguin aprofitar l'herba que ningú aprofita, dels camps cossetxats, dels petits racons de bosc. Però no tot l'any podem viure d'aprofitaments.  Tenim una vintena de quarteres sembrades per les nostres ovelles, amb la idea, mica en mica, de tendir a tenir una major diversitat en cultius i que no haguem de sembrar cada any (per tal que ens estalviem cada any de comprar llavors, pagar maquinària, compactar el sòl, gastar petroli...).
En aquest sentit és molt interessant la barreja de cultius que busquin l'equilibri de nutrients en el sòl: que cadascú aporti el què necessita l'altre. Des de l’escola de pastors ens han ajudat amb això, de fet tenim un “tutor” que ens assessora (gràcies Dirk) i que ens va molt bé.

Els naps, un bon cultiu per l'hivern
Prat d'herba amb ufals, sembrat a mig setembre

 Cultius que tenim al Serradet de Barneres:

-Raigrass d'hivern: Herba molt productiva, però necessita molt adob i s'ha de plantar cada any. Mica en mica anem disminuint el cultiu de raigrass.

-Prat de gramínies: Barreja d'herbes no tant productives, però que et poden durar quatre o cinc anys al camp. El problema és que al no haver-hi cap lleguminosa necessita adob. De fet hi havíem barrejat lleguminoses (trepadella i lotus), però no han nascut. És el tercer any d'aquest cultiu.
 
-Naps, es fan molt bé en aquest país, creixen amb no res, i ens dona diversitat de menjar a l'hivern. Llavors a la primavera hi podrem sembrar civada o trepadella, no ho tenim clar.

-Prat d'herba amb ufals: Barreja d'herbes de secà amb ufals, buscant l'equilibri entre gramínies i lleguminoses, per tenir una dieta equilibrada i no desgastar el sòl en excés. Ens ha de durar quatre anys i donar menjar, entre d'altres, en els mesos eixuts de juny-juliol (just abans dels rostolls i aprofitaments).
 
 
A més les zones intermitges entre camps (amb arbustos, arbres i vegetació de ribera) són un complement ideal per la dieta de les nostres ovelles... i un hàbitat sorprenent per a ocells i petits mamífers!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada