Desgranant alls al camp de naps

Desgranant alls al camp de naps

Desgranar alls al camp de naps
és una teràpia, rutinària i necessària,
sobretot si les ovelles pasturen esteses,
i jo respiro tranquil.
Sobretot si elles roseguen els naps amb una ànsia controlada,
i els meus dits es desfoguen amb els alls indefensos, que es resisteixen a ser partits.
Sobretot si la boira s'ha rendit al migdia, i com un miracle,
el sol calent d'hivern m'escalfa la cara.


Desgranar alls al camp de naps
és una teràpia, rutinaria i necessària,
que consisteix en respirar profundament i prendre distància;
per comprendre que no sóm res, i que el que fem és increible i fantàstic.


Xevi Crosas

Desgranant alls al camp de naps, amb en Pum mirant a càmera

Ja veieu com això de pasturar inspira!

Aquest és un bonic poema pastoril sortit de les tardes de pastura, tot desgranant alls al camp de naps.  Aquest any provarem de desparasitar les ovelles tot administrant-los alls amb la dieta. Com sol passar, quan dónes un nou aliment els hi costa uns dies acostumar-s’hi. Per això vàrem començar barrejant-los amb una mica d’ordi però amb tres o quatre dies ja s’han convertit en autèntiques devoradores d’alls! Ara, la flaira que fa la sala de munyir quan els hi donem els alls fa tirar endarrere!
Així que ja les estem acostumant a passar per la sala de munyir i que ho relacionin amb estímuls positius, així quan comencem a munyir ja hi estaran acostumades.

Pel què fa als naps, aquest hivern hem provat de pasturar-los. Teniem referències d’altres ramaders que ens han aconsellat plantar-ne per aconseguir una major diversitat en les pastures. Segurament no hem plantat la varietat de naps més adequada però la veritat és que no ha anat del tot malament: Durant uns 15 o 20 dies hem pogut pasturar-los tranquilament. Val a dir que resulta força curiós com els naps han anat quedant desenterrats i les ovelles se’ls van menjant a queixalades.

En Xevi, per aprofitar el temps tot pasturant (com que el camp de naps és molt a prop del corral) ha decidit emportar-se les cabeces d’alls i anar-los pelant i desgranant.

Aquests dies estem feinejant per la granja i l’obrador preparant la temporada que ens vindrà d’aquí a un no-res. A partir del febrer esperem els primers parts i a finals de mes el retorn a la voràgine productiva: dues munyides al dia, estar al cas dels parts i vetllar els xais, pasturar unes hores... i a finals de mes, tornar a l'elaboració de làctics i a anar-los a vendre a mercat. 

Però la veritat és que tots ja en comencem a tenir ganes!!